#18 – Petites opinions (2): El misteriós cas Eusebio. Una hipòtesi.

No és cap secret que en els àmbits culers hi ha certa preocupació per la ràpida evaporació d’un dels actius més emblemàtics del club blaugrana. Sens dubte, el planter és motiu obligat d’orgull per a uns seguidors que veuen com any rere any els candidats a rebre la Pilota d’Or, així com els membres determinants de la selecció campiona de tot, procedeixen en gran mesura de La Masia. La idea genial de que totes les categories inferiors del club adoptessin l’estil atractiu del primer equip ha donat el seus fruits de forma tan exuberant com insòlita.
En els darrers vint-i-cinc anys han brollat, per posar un grapat d’exemples ben coneguts, joves estrelles com Amor, Ferrer, Guardiola, Sergi, De la Peña, Xavi, Puyol, Valdés, Iniesta, Messi, Piqué, Fàbregas, Pedro, Busquets Jr., els germans Alcántara, Montoya, Bartra, Cuenca, Tello o Deulofeu. Tots ells conformen una nòmina única en el món sencer.

La fabricació de jugadors de talent s’ha guanyat per mèrits propis ser un dels trets diferencials del FC Barcelona, juntament amb la implicació del club amb la societat (esport, ciutadania i país), la vessant poliesportiva (les seccions) i els valors humans (Unicef i similars). Però ara alguna cosa sembla no funcionar. L’ascensor de jugadors cap el primer equip s’ha vist sobtadament encallat -Sergi Roberto no té lloc i Rafinha i Deulofeu han hagut d’emigrar- i el segon equip, l’estació més transcendent, ni juga com hauria de jugar ni dóna uns resultats mínimament dignes. En aquesta situació, el primer que cal analitzar és la figura de l’entrenador, l’exfutbolista Eusebio, que va agafar les regnes del segon equip després de Guardiola i Luis Enrique, dos homes que van deixar empremta. No és només que el Barcelona B vagi malament, és que cada cop va pitjor, i això és el que preocupa als culers. Inicialment podíem pensar que el bo d’Eusebio estava massa afectat perquè la seva dona hagués marxat de casa i li hagués encolomat en exclusiva la gestió dels fills –els biològics i els adoptats- però d’això fa força temps i ja no sembla una bona excusa. El patró d’actuació d’Eusebio durant els dos anys que duu en el càrrec es pot resumir a partir d’uns trets fonamentals:

– Abandonament progressiu de l’estil del primer equip, especialment de les millores del guardiolisme: possessió continuada de la pilota, circulació ràpida i pressió de tots els jugadors.
– Infrautilització dels jugadors amb més talent: Deulofeu, Espinosa.
– Utilització intensa de jugadors, adquirits a d’altres clubs, amb una qualitat més que dubtosa: Femenía, Rodri, Lombán.
– Gestió de compra-vendes i cessions difícil de justificar: Luis Alberto, Araujo.

Considerant, per una banda, l’evolució del joc de l’equip i els resultats obtinguts, i per una altra, el nivell dels jugadors de que ha disposat, és força clar que la gestió de l’entrenador pot ser qualificada de deficient. Això no seria gaire transcendent en un equip que no aspira a guanyar títols, però és dramàtic si considerem que Eusebio és el darrer dels “artesans” que han de donar forma als futurs futbolistes del primer equip i, per tant, el responsable de que una matèria primera excel·lent esdevingui una peça útil o bé, un producte inservible. Qui més qui menys comença a sospitar que aquest procés de fer malbé una generació de futbolistes amb gran futur ja ha començat. Cal estar amatent, perquè d’ara en endavant no només ens juguem haver de comprar a fora el que no trobem a casa, sinó que també s’està posant en risc una de les facetes essencials del FC Barcelona, com recordàvem més a dalt.

I si és tan evident que la feina d’Eusebio és destructiva, com és que ningú del club no fa res per evitar-ho? Doncs perquè potser ja els està bé. Vet aquí la meva hipòtesi. De la longitud de gambals d’Eusebio vam tenir-ne una mostra patent fa ben poc, quan es va indignar públicament perquè la premsa no l’havia considerat com un candidat primordial a substituir Tito Vilanova a la banqueta del primer equip. D’aquell trist incident no cal comentar gaire més, tret de concloure que potser és l’home ideal per fer una feina mentre pensa que està fent just la contrària.

Tothom té clar el marcat perfil financer i mercantilista dels gestors actuals del FC Barcelona, que representa a la perfecció el senyor Javier Faus, un noi de casa bona procedent del món del private equity. De ben segur que tots ells es deuen estirar dels cabells quan miren el balanç i el compte de resultats del club i veuen un munt de seccions deficitàries i un grapat d’actius que no es poden comptabilitzar. Tots aquests actius que no apareixen al balanç són ni més menys que els jugadors formats a casa, que en no haver estat comprats, tenen un valor comptable de zero. Per tant, des d’un punt de vista del balanç ni Messi, ni Iniesta, ni Xavi aporten res al club. Tots aquells qui pensen que el que no apareix al balanç d’una societat, ni que sigui com a goodwill, no existeix, no deuen entendre perquè hem de formar jugadors que després no podem “activar” comptablement, amb els perjudicis que això comporta per a totes les ràtios de l’entitat. Entre d’altres coses, tenir bones ràtios permet accedir amb més facilitat al crèdit i que futurs possibles compradors del club s’ho mirin tot amb millors ulls.

Al pol oposat d’aquesta situació trobem –segur que de forma gens casual- al Real Madrid, un club que menysprea el seu planter i procura vendre els seus productes abans no pugin al primer equip. L’estratègia del club de la capital d’Espanya és fitxar cada any jugadors cars per mantenir inflat el seu actiu i poder presentar un balanç més atractiu. Si ens entretenim en mirar xifres concretes (tancament de la temporada 2011/12), podem comprovar com el Real Madrid presenta un actiu de 865 milions d’euros, mentre que el FC Barcelona només de 451 milions, una diferència massa gran per a dos clubs de dimensions i ingressos similars. A més, aquests imports provoquen que club català tingui un patrimoni net negatiu (d’uns 20 milions d’euros), mentre els madrilenys presumeixin d’uns fons propis aparentment sòlids (275 milions), tot i tenir molt més deute.

Des d’un punt de vista comptable, quan un club fitxa un jugador per un import determinat, automàticament aquest jugador passa a formar de l’actiu amb el valor pel qual ha estat comprat. A partir del segon any, aquest jugador es va amortitzant i per tant el seu valor es redueix. En el moment de vendre’l, el benefici o pèrdua de l’operació vindrà en funció de la diferència entre el preu de venda i el valor residual que tingués. Per evitar la pèrdua sobtada d’actiu en cas de que el jugador pateixi “alguna desgràcia” mentre té contracte en vigor, els clubs acostumen a fer-los una pòlissa de vida amb una companyia d’assegurances pels casos de mort i incapacitat, on el capital assegurat és el valor del jugador i el beneficiari, el mateix club.

Vistes així les coses, és fàcil comprendre dues realitats: per què els jugadors del planter poden resultar un destorb i la gran temptació que suposa la possibilitat de vendre un jugador per 70 o 100 milions d’euros, quan el seu valor al balanç és zero. Compte amb aquesta temptació.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

9 respostes a #18 – Petites opinions (2): El misteriós cas Eusebio. Una hipòtesi.

  1. rumoroleg ha dit:

    Qui son els representants dels fitxatges del B dels ultims 3 anys? Gracies!

  2. rumoroleg ha dit:

    Qui son els representants dels fitxats pel B en l’era zubi? Representen algu mes que coneguem? Gracies!

  3. Kodru ha dit:

    Guillermo Amor i Andoni Zubizarreta, el primer com a director del futbol formatiu i el segón com a director de l’área esportiva del club, haurien de ser els encarregats de prendre les decisions que competeixen el Sr Eusebio.

    En primer lloc, podem pensar que aquests 3 poden ser íntims amics. Recordam que els 3 van formar part del mateix vestuari del Dream Team durant mots anys.

    I en segón lloc, podem dubtar de la suposada capacitat de decisió i influència que els ha otorgat el president del club. O simplement pensar en la seva inutilitat a l’hora de prendre decisions.

    Per tant, quí decideix?

    Ja sabem que el Sr Guardiola va acabar dirigint el club sencer durant el seu darrer any. Però i ara?

    • Jordi ha dit:

      El Sr Guardiola va dirigir el club sencer durant el seu darrer any?? Costa de creure tenint en compte, per exemple, que es va passar bona part de la temporada amagant que marxaria al final de temporada.

      • Kodru ha dit:

        Qué te a veure la seva decisió sobre la continuitat amb: planificar l’apartat d’altes i baixes, defensar publicament l’equip d’atacs externs i interns, controlar a la premsa, mantenir bones relacions amb els rivals, tenir pes sobre el filial, organitzar pretemporades, cuidar als jugadors…tot això també forma part de la direcció d’un club.

        Tota la demora respecte a la decisió de continuitat com a entrenador, també fou pel be del barcelonisme, per mantenir la cordialitat i no crear una bomba de cara a l’entorn i tot també una estratègia ben cavil.lada de cara a sostenir una plantilla unida fins al final, amb el punt extra motivacional de brindar-li un gran final a l’entrenador que els hi havia donat tant i tant.

  4. Jordi ha dit:

    No entenc perquè no es poden activar els jugadors del planter, no és possible fer-ho a l’estil dels comptes de Treballs fets per a l’empresa o similars?

  5. Josep: sense entendri molt amb això del futbol, (hi porto jugant des dels 5 anys..i en tinc 56) llegint l’article deixa anar petites “bombes” què responen al típic perfil culer què dona per veritats uns fets que, com a mínim són opinables.!! Qualificar de joves estrelles al Sr. Amor, al Sr. Ferrer, en Sergi, en Montoya, el propi Cuenca què encara no ha demostrat res o el mateix Tello què quan té 90 minuts es dilueix com un sucre,….em sembla simplement una gran “boutade”.
    Qualificar la feina del Sr. Eusebio com “destructiva” ho trobo senzillament una ofensa i un insult!! (…i no m’agrada el seu treball,…però a diferència de vostè,..mai el qualificaré de “destructiu”) En fi, l’enemic a casa.!! Flac favor!!! Finalment què la directiva tingui un perfil financer,…nomès faltaria…..ben segur seria una altre cosa si la gestió econòmica del Sr. Laporta no hagués estat plena de deudes pel club i Moët Chandon per ell.!!

    • Kodru ha dit:

      Laporta va deixar el club amb tots els seus actius revaloritzats. La plantilla del FCB actual és la millor valorada d’Europa, gràcies a l’herencia del sr Laporta. Això tb forma part de gestionar un club des de la millor vertent financera i sense haver de recòrrer a tacar la samarreta o ser patrocinats arreu per un país autàrquic.

      Els jugadors del filial fa 3 anys que no evolucionen. Degut a la incompetència del sr Eusebio, les joves estrelles han hagut de marxar cedides.

      De la mà d’en Quique Costas van pujar Gio 2Santos, Bojan o Crosas.
      De la mà d’en Guardiola van pujar Busquets o Pedro.
      De la mà d’en Luis Enrique van pujar Thiago, Bartra o Montoya.
      De la mà d’Eusebio cap jugador ha pujat preparat per rendir al primer equip.

  6. Retroenllaç: Tot el que vostè volia saber i no gosava preguntar sobre el Barça | La Lamentable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s