Hors-série: Plans de futur

De la importància històrica del conreu del blat, n’és una prova la persistència a la nostra cultura del calendari vinculat al cicle d’aquest cereal. Arribem a setembre i encarem una nova temporada talment com els pagesos preparen els camps esperant una collita l’estiu següent. Així doncs, setembre és l’any nou de moltes activitats, i alhora un embrió de projectes i propòsits. A rogervinton.org també hem meditat durant l’estiu, amb la voluntat de tirar endavant noves iniciatives, tals com augmentar la freqüència de les publicacions, aprofundir en els assumptes tractats, incorporar noves temàtiques i, sobretot, investigar amb més intensitat per posar llum a les zones ombrívoles de la societat que habitem. Tot això són plans per al futur immediat, però requereixen un esforç suplementari, tant en hores de dedicació com en recursos de tota mena. Per aquest motiu, d’ençà d’aquest mes de setembre podran trobar un botó a rogervinton.org que permet fer donatius per col·laborar en el sosteniment de la pàgina.

No es tracta de fer negoci, ni molt menys de tenir la ingènua esperança d’intentar fer de rogervinton.org un modus vivendi; simplement es pretén compensar una part dels recursos que s’esmercin en potenciar la pàgina. La voluntat és la d’oferir informacions reveladores als lectors i explicar la realitat que passa davant de nosaltres d’una manera que no és gens fàcil de trobar en altres mitjans. Tot això costa temps i diners, i l’alternativa de posar publicitat a la pàgina no ens agrada perquè fa incòmoda la lectura.

 A tots els qui puguin col·laborar els estarem molt agraïts; als qui no puguin, que sàpiguen que podran seguir gaudint sense restriccions de tot els articles de rogervinton.org.

Una abraçada i bona temporada!

 R.V.

2 respostes a Hors-série: Plans de futur

  1. Dean ha dit:

    Great post tthankyou

  2. “Plans de Futur”.
    Em sembla una idea fantàstica. Ja hi pot comptar amb mi, segons disponibilitat, és clar…

    “Plans de Futur” és també el títol d’un llibre escrit per un company de cole, que ja no em recorda.
    Com el vaig gaudir! Quantes sensacions i setiments

    I reconec que tot plegat m’ha submergit en el món de la nostàlgia.

    Enhorabona a ambdos per l’eleccio dels titol perque això, els que no tenim plans de futur, ens sentim desproveïts d’amor i d’esperança.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s