#14

L’home del Greal

Quan un mite desapareix, l’ombra de la seva silueta és un forat negre que ens fa sentir minúsculs. Si els herois no poden vèncer al temps, a què hem d’aspirar els pobres mortals? Ha marxat l’home que ens va dur el Sant Greal: autoconfiança, diversió, èxit, transcendència i felicitat; però també ens va regalar la fórmula per perpetuar aquests cinc valors. Amb el temps, però, els mediocres van prendre el tros de paper on estava escrita la fórmula i el van esmicolar, tot dient que aquells consells no valien per a res. I ens van alliçonar, amb el suport d’un exèrcit d’acomplexats, assegurant-nos que pensar diferent no era el bon camí, que voler canviar les coses era un sacrilegi i que més valia fracassar i mantenir el control que no pas tenir èxit i haver-lo de compartir. Els mediocres es miraven entre ells, murmurejant «aquest nouvingut no ens prendrà ni un gram de protagonisme».

L’home del Sant Greal era un personatge amb un gruix fora del comú, però malauradament massa periodistes locals van preferir quedar-se en l’anècdota dels momentos dados que no pas capbussar-se en el seu recorregut vital. Llàstima, perquè tenia molt a explicar si li haguessin preguntat. És una sort que els mediocres arribessin massa tard a esmicolar la fórmula, perquè la llavor ja havia germinat mercès a uns quants deixebles de ment oberta, que van pagar la seva gosadia amb l’ostracisme i la befa pública, perquè tothom sap que pilota i filosofia no poden anar juntes.

Com que ahir va ser dijous sant, ara només ens quedar esperar a diumenge, i si diumenge no passa res, ens caldrà resar per tal de que al 2018, o si pot ser abans, torni a brillar el sol i deixem d’estar sota la influència d’aquesta ignominiosa aliança entre els mediocres i les seves legions d’acomplexats, i que el paper higiènic amb lletra impresa torni a fer només a funció per la qual va ser concebut.

Anuncis