#7 – Afegitó

Des del passat dia 22 de setembre en que vaig penjar l’anterior entrada la vida política del país s’ha desenvolupat amb una acceleració tan inusual, que sens dubte convé actualitzar els continguts amb informació nova. Començarem fent una mica d’història:

El mes de juny d’enguany es va produir un fet transcendent del qual els mitjans de comunicació van informar però de manera força discreta: el viatge del President Mas a Massachussetts per veure in situ el model econòmic d’aquell estat, que ha fet de la biotecnologia una de les seves principals fortaleses. En un curiós exercici de semiòtica, el diari La Vanguardia va titular la notícia de forma reveladora per als qui volguessin entendre: “Massachussetts confirma la coalició amb Israel i Catalunya”. Sense canviar de diari, recomano a qui li agradin les fotografies simbòliques que faci un cop d’ull a la de la pàgina u del suplement “Viure” d’aquell mateix dia.

L’estiu va anar passant mentre assistíem a un “bullir l’olla” independentista que es manifestava en forma de pluja fina de notícies i declaracions sobre el particular i que va tenir la seva culminació amb la cèlebre manifestació del dia 11 de setembre. A partir d’aquell moment els fets es van precipitar.

El dia 12 de setembre, l’endemà de la manifestació i com a conseqüència d’aquesta, el President Mas fa un discurs presidit per les banderes catalana i de la Unió Europa on per primer cop parla obertament de constituir un nou Estat. El dia 13 imparteix una conferència a Madrid on, malgrat “jugar a camp contrari”, manté la seva posició sobre el futur de Catalunya amb una fermesa i una claredat fins ara mai vistes a un President de la Generalitat (“Catalunya necesita un Estado”, diu literalment). El dia 20 torna a viatjar a Madrid, però aquesta vegada per “negociar” amb Mariano Rajoy el contingut de l’anomenat “Pacte fiscal”, que havia de ser l’eix de la present legislatura. Com ja s’havia avisat des de Madrid, la reunió no serveix per a res, almenys en el que respecta a l’eventual nou sistema de finançament per a Catalunya. Uns minuts després Artur Mas fa una nova roda de premsa per anunciar que “això no ha anat bé”.

El President mostra en tot moment un interès inusitat en deixar les següents passes del procés per a la setmana posterior, atès que està previst celebrar-hi el Debat de Política General. Així arribem al dia 25, data prevista per l’inici del Debat on Mas, com si tingués pressa i sense esperar a les conclusions d’un parell de dies més tard, decideix anunciar la convocatòria d’eleccions per al 25 de novembre. A més, aquest anunci el fa durant el mateix discurs d’obertura, un fet inèdit fins a aquell moment. Clar que, si ens hi fixem bé podem trobar una explicació possible a aquest procedir: es dóna la curiosa coincidència de que al dia següent, el 26 de setembre, s’inicia la celebració del Yom Kippur, la festa més important del calendari jueu. Però en puritat aquesta festa comença oficialment amb la posta de sol del dia anterior, és a dir, el mateix 25 de setembre, de manera que el cerebral i metòdic President Mas no va triar un dia qualsevol per fer l’anunci de les eleccions més transcendents de la Catalunya democràtica.

Qui pensi que un President de la Generalitat està per sobre de qüestions simbòliques d’aquesta mena, hauria de recordar “L’enigma de les nou banderes”, que no és pas una novel·la d’Agatha Christie, sinó un fet que es va produir quan Artur Mas es va presentar com a candidat a la presidència de la Generalitat a les darreres eleccions. L’enigma neix de la presència de nou banderes catalanes acompanyant-lo el dia de la seva presentació. Un cop guanyador dels comicis, Mas es va encarregar de desvelar el misteri davant dels seus seguidors. En la resolució hi apareixen tres factors: l’obra “El petit príncep”, considerat un conte iniciàtic, el compte “llarg” de presidents de la Generalitat i ell mateix, amb tota la càrrega mítica del seu nom de pila.

En un altre ordre de coses, ningú no pot posar en dubte que si a Catalunya existeix algun recinte assimilable a un temple pagà, aquest és l’Estadi del Futbol Club Barcelona el dia que es rep la visita del rival màxim, el Real Madrid. Fent una al·legoria no gens original podem definir aquest partit com un ritual de comunió col·lectiva que fàcilment ens podria recordar a antics ritus religiosos. Doncs bé, enguany el ritual ha tingut diversos aspectes que no ens poden passar per alt: ha estat consagrat a la futura independència de Catalunya, ha tingut com a testimoni el soldat israelià Guilad Shalid -convidat pel mateix Club- i s’ha celebrat coincidint amb la festivitat hebrea del Simjat Torah, que vindria a ser el “dia de l’alegria màxima”.

Pel que fa a la visió des de fora del procés que està vivint Catalunya, les reaccions continuen essent abundants i de caràcter sorprenentment favorable. Per citar alguns exemples, podem fer un cop d’ull a les declaracions del cònsol d’Alemanya a Barcelona (“La Diada va transmetre un missatge positiu als mercats”), les que va fer fa uns mesos l’ambaixador d’Israel a Espanya (“Sé que als catalans us diuen els jueus d’Espanya”), així com l’article Viva Catalonia, Viva Israel – Israel News _ Haaretz Daily Newspaper.

Paral·lelament, en aquest període de temps tan intens s’han produït dos fets que, si bé no tenen una relació directa amb Catalunya, sí que tenen una forta càrrega simbòlica: en primer lloc el discurs el dia 25 de setembre (!) a l’ONU del president dels Estats Units, Barack Obama, defensant el dret a l’autodeterminació dels pobles; en segon lloc la decisió l’1 d’octubre del màxim organisme del futbol a Europa, la UEFA, d’acceptar de forma provisional a Gibraltar en el seu si. No cal ser un erudit de la geopolítica per adonar-se que aquest segon fet suposa un cop baix per a Espanya, que sempre ha lluitat per evitar que els del Penyal puguin competir internacionalment. La pregunta que immediatament sorgeix sobre la decisió de la UEFA és per què precisament ara?

Finalment, un altre fet significatiu que s’uneix a l’allau de circumstàncies especials que estan envoltant el procés sobiranista de Catalunya és la visita el 5 d’octubre d’una comissió de Diputats del Bundestag alemany a Barcelona amb l’única finalitat de reunir-se amb Artur Mas.

No oblidem que des d’un punt de vista estadístic, fets que són molt probables de manera aïllada, poden ser altament improbables de forma conjunta i simultània. Qui vulgui entendre que entengui.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a #7 – Afegitó

  1. Mercè ha dit:

    Molt interessant! Entenc… gràcies!

    • Roger Vinton ha dit:

      Celebro que li hagi semblat interessant. Si té algun dubte pot preguntar-me’l i miraré de satisfer-la. L’article no pot recollir tots els detalls per una qüestió d’espai.

  2. Pelós ha dit:

    Mercès per aquest recopilatori pres per fet enigmàtics. Confiem que aquests fets ens obrin el camí cap a la llibertat tan desitjada d’un poble com el nostre que vol emprendre el vol i ser capdavanter (continuant essent solidari en el marc europeu) …

    • Roger Vinton ha dit:

      La realitat ens dirà si els meus plantejaments són correctes o no, però el cert és cada cop n’estic més convençut. Sembla que hi ha un fil argumental prou definit, fins i tot massa.

  3. Jordi ha dit:

    Doncs jo no ho entenc. Es tracta de dir que hi ha una connexió jueva amb Catalunya que podria afavorir-ne la independència? O és que hi ha algun tipus d’arrel jueva en “El Petit Princep”? Certament es pot veure un fil argumental en els fets que exposes, però tampoc no és difícil veure qualsevol fil si s’eliminen tots els altres fets que també passen i que molesten durant el procés de filatura….

    • Roger Vinton ha dit:

      La relacions entre el judaisme i Catalunya són molt antigues, ens podríem remuntar com a mínim a Bonestruc Ça Porta. Li recomano que estudïi la seva figura, és molt interessant (i també la de Call de Girona). L’aparició en el meu text d'”El petit príncep” només és tangencial i és per demostrar que per al President Mas el simbolisme és important. De fet ho és, i molt, en determinats àmbits de poder. Per altra banda, vostè afirma que poden existir altres realitats alternatives a la que jo explico; no li negaré, però aquesta no és la qüestió. Poc avançaríem en el coneixement si sempre abandonem una línia d’investigació pel simple fet de que hi ha d’altres de possibles. El nucli de l’assumpte és analitzar si el meu plantejament és versemblant en relació a l’evolució dels fets constatables i jo, modestament, penso que sí. És més, darrerament s’ha produit un fet a vastamenent difós pels mitjans de comunicació que fa palés quina és una de les principals funcions de la Unión Europea.

  4. Així Franco tenia raó: hi ha una “conspiración judeo-masónica”!

    • Roger Vinton ha dit:

      Tenia raó en la mesura en que una caricatura és un reflex de la realitat. Hi ha “pallassos i monstres” que de tant en tant diuen coses certes, però el fet de que estiguin dites per ells les desacredita automàticament. Això val per Franco, al-Gadafi o Sadam Husein.

  5. Retroenllaç: #9 – As above, so below | Roger Vinton

  6. Alfons ha dit:

    Lluny del romanticisme del Petit Príncep, si per algun poble té un significat especial el 9, és pel poble jueu:

    -Un dels dies més solemnes del seu calendari és el Tixà be-Av. Un dia de gran dol en commemoració de la destrucció dels dos temples de Jerusalem (l’any 586 a.C. el primer i el 70 d.C. el segon), i de l’expulsió dels jueus d’Anglaterra (1290) i d’Espanya (1492). Es commemora dia 9 del mes d’Av (finals de juliol, mitjans d’agost).

    -El menorah de 9 braços. Un canelobre de 9 braços i un dels elements simbòlics més importants en la litúrgia de la festa de la llum: el Hanukkà,

    -El mateix Hannukà, que comença el dia 25 del mes de Kislev, que és curiosament el 9è mes del seu calendari, ….. i que curiosament és també el mes en el que el nostre president és per aquelles terres en viatge oficial.
    Per cert el mes de Kislev és també conegut com el mes dels somnis o de l’esperança….

  7. tachy meter ha dit:

    Wow, wonderful blog layout! How long have you been blogging for?

    you make blogging look easy. The overall look of your
    web site is fantastic, as well as the content!

  8. Thiss infߋrmation is priceless. Ԝhеre can I find out morе?

  9. First off I would like to say awesome blog! I had a quick question in which I’d like to ask
    if you don’t mind. I was interested to find out how you
    center yourself and clear your mind prior to writing.
    I have had difficulty clearing my thoughts in getting my thoughts
    out. I do take pleasure in writing but it just seems like the first 10
    to 15 minutes are generally wasted simply just trying to
    figure out how to begin. Any recommendations or tips? Kudos!

  10. I do not even know how I ended up here, but I thought this post
    was great. I do not know who you are but definitely
    you’re going to a famous blogger if you are not already 😉 Cheers!

  11. routers ha dit:

    Hey there, You’ve done an excellent job. I will certainly digg it
    and personally recommend to my friends. I’m
    sure they’ll be benefited from this site.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s