#4 – Els transgènics

Els polítics ens han traït. Els hem cedit la gestió de la societat i ells ens han respòs amb servitud cap a interessos que no són pas els nostres. Podria esmentar molts casos on es demostra de forma evident que no governen pensant en el poble que els escull, sinó que tenen altres motivacions, sovint oposades a les nostres. De tots aquestes assumptes n’hi ha un que sempre m’ha cridat molt l’atenció per les seves múltiples implicacions, i que podríem etiquetar com “el cas dels transgènics”.  El dia 2 de juliol de 2009 es va dur a terme una votació al Parlament de Catalunya amb una transcendència molt superior al seu escàs ressò mediàtic, ja que es tractava de tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretenia prohibir el cultiu de transgènics i que venia avalada per més de 150.000 signatures.

Però fem un petit salt en el temps. Tots recordem la gran transcendència que els mitjans de comunicació van donar a la pugna entre “animalistes” i “pro-taurins” degut a la Iniciativa Legislativa Popular que havien posat en marxa els primers i que pretenia prohibir les “corrides” de toros a Catalunya. Els noticiaris televisius i la premsa escrita van dedicar amplis espais a informar-nos sobre aquesta iniciativa ja des de molt abans de que aquesta arribés al Parlament i, per descomptat, van dur a terme un desplegament històric el dia en que la ILP va ser sotmesa a votació per part dels nostres representants. Això va ser l’estiu de 2010 i n’hi ha prou amb recordar la portada de La Vanguardia del dia següent.

Un any abans, el 2 juliol de 2009, el Parlament va votar una altra ILP, la que comentàvem a l’inici d’aquest text i que tenia com a objectiu prohibir els cultius transgènics a Catalunya. Tot i ser una qüestió de salut pública, sembla que els mitjans van decidir que no ens interessava i tant la premsa escrita com les televisions van mirar de que l’assumpte passés desapercebut. I qui ho dubti, que faci un cop d’ull al tractament de la notícia a La Vanguardia d’aquell dia i el compari amb el dispensat a la votació sobre les “corrides” de toros.

Doncs bé, tot i els molts dubtes que desperten els transgènics, tot i els problemes d’ordre pràctic que provoquen, tot i que no està demostrada la seva innocuïtat, tot i que molts països europeus (Alemanya i França, per exemple) han establert fortes limitacions a aquest cultius, els nostres polítics van votar en contra de la prohibició. Bé, no tots… i això és encara més sospitós: de manera gairebé excepcional es va produir un acord entre CiU, PSC i PP, que són les tres forces que van oposar-se a tirar endavant la ILP. Tenint en compte el que costa que aquests tres partits es posin d’acord en alguna cosa, hem de suposar que devien estar seguríssims de què votaven; devien tenir més informació que els seus col·legues alemanys i francesos, oi?

La indústria dels transgènics està encapçalada per la multinacional nord-americana Monsanto, que controla el mercat gairebé en règim de monopoli, de manera que és fàcil pensar que el seu poder podria estar al darrere del sentit de la votació al Parlament d’aquell 2 de juliol de 2009. Seria molt convenient que tots i cadascun dels nostres representants ens expliquessin en quina informació es van basar per votar com van votar. Més que res per evitar que pensem malament.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s