#39 – El pla.

L’home hipotecat camina arrossegant el peus mentre mira al terra amb un esguard d’amargor. De tant en tant deixa anar una tos seca producte de la polseguera que aixeca els seus passos fatigats. No té esma ni de girar el cap i mirar amunt per albirar un paisatge diferent. Només li interessa d’avançar sense pensar en res més, obsessionat com està en arribar a la seva meta, un futur promès on els problemes d’avui s’hauran esvaït i tot serà pau, tranquil·litat i somriures còmplices.

A l’altra banda del camí, grups de nois exclosos, amb els seus tatuatges, els seus pentinats de la televisió i els seus telèfons mòbils, se’l miren tot rient. Ells segueixen ordres per ser lliures, se senten rebels repetint patrons que algú ha establert. Es rebel·len perforant-se el cos i ingerint els verins de moda. Avui no li robaran res, però ho han fet molts cops. Ningú no es pregunta per què costa tant d’eliminar aquesta delinqüència de baixa estofa, que fa la vida més incòmoda i insegura. Tot podria ser una bassa d’oli, però els amos del joc no ho volen, prefereixen que hi hagi tensió, petits conflictes urbans que evitin que els homes hipotecats s’aturin un minut a pensar. Re d’observar l’entorn i reflexionar. Tensió. Sempre tensió. Sempre amb un enemic nou, que tot just comença a ensenyar el nas quan l’enemic vell ha estat exterminat. El perill que no marxa mai. Els amos ho han planejat així.

No conec els amos. Els amos de tot. No sé des de quan hi són, ni conec els seus noms ni tampoc sé on viuen. Però ara sé que existeixen.

Els amos són els que s’ocupen de dir a tots els homes hipotecats que no hi ha res més que la vida material, i per tant, que s’afanyin a gaudir de tot allò que posen a la seva disposició. No cal que pensin, pobres homes hipotecats, seria perdre el temps; són presoners i no ho saben.

Els amos observen tots els homes hipotecats com qui mira una peixera, i al mateix temps s’entesten en fer-nos creure que no existeixen, que només són el fruit del malson d’una nit de febre de l’home hipotecat. I si algú gosa descórrer el vel d’Isis i explica la veritat, els de dalt el ridiculitzen o l’eliminen, o totes dues coses, gràcies a la complicitat de tots els altres homes hipotecats, que riuen escandalosament del seu congènere bord.

Qui vulgui entendre, que entengui.

I qui no vulgui entendre, és lliure de continuar arrossegant els peus per la pols.

Dedicat als qui cerquen la veritat.

 

Twitter bird logo 2012.svg@RogerVinton

RogerVinton2012@gmail.com

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a #39 – El pla.

  1. Eikrik ha dit:

    Molt encertat, com gairebé sempre.
    Si em permet li respondré encantat a les seves preguntes.

    Senyor Vintón, com més siguem, menys riurem.
    No hi ha per tants. Encara que es reparteixi bé.
    Els recursos del planeta són finits i la seva extracció és constant, no ens pot suplir més del què ens dóna. És més, cada cop donarà menys i alhora serem més.
    L’espècia humana segueix un ritme de creixement exponencial si no es controla. Arreu. Aquí i a les Plèiades.
    El resultat és més gent i cada cop menys recursos. Toquen, doncs menys recursos per capita.

    La desesperació i el patiment de la majoria de la humanitat està assegurat si seguim per aquest camí.
    La gent es prostituirà per un lloc de treball. Com menys paguen les empreses als treballadors, més benefici tenen. Això du a més atur i més baixada de pantalons.
    Com menys treballadors, més guanyen ja que paguen menys cotitzacions per l’Estat.
    Un cercle viciós.

    Què passarà en els propers anys i dècades?
    La indústria tindrà cada cop menys treballadors i tot estarà robotitzat i automatitzat. Aquests cobraran bé.
    Però ai l’às! Els treballadros perquè han de treballar per una empresa si s’ho poden dissenyar i programar tot a casa i vendre la patent o impriminr la peça en una impresora 3D i vendre-la ells mateixos?
    El producte no tindrà gaires intermediaris i anirà directe a casa el client o s’imprimirà directament allà. Com els videojocs que es poden descarregar per internet i no cal anar a una botiga física.
    Perquè un consumidor ha de comprar a una botiga si s’ho pot descarregar, posar la matèria prima a la impresora 3D i donar-li a “imprimir”? I si s’ho pot piratejar?

    No quedarà més que indústria primària i la que és molt especialitzada. La resta sector serveis.
    I diré més, el problema bé quan ens plantegem a qui vendran els productes si la majoria no treballa.
    Els que treballin hauran de pagar un subsidi a la gran majoria de la població perquè es compri coses innecessàries i de moda?
    Perquè has de treballar per alimentar a gent improductiva?

    La qüestió és regular la natalitat o calçar-se.
    És una gran retallada d’un dret individual però assegures tots els altres drets individuals i col·lectius, la supervivència de la espècia humana i la continuació d’aquesta civilització.

    Això és difícil que s’accepti.
    Hi ha molts poders ocults que volen evitar-ho i s’han encarregat de que guanyi qui guanyi, això no canviï.
    L’esquerra no pot explicar això bé sense perdre suport popular i per tan no pot aplicar-ho.
    La dreta tampoc ja que perden suports fàctics ja que les empreses com he dit els interessa una massa pobre a qui pagar dos rals. Les religions han predicat la prohibició de l’avortament, impedir l’ús del preservatiu, la cultura monogàmica que assegura més natalitat, i l’esquerra ha imposat una visió de la feminitat erroni per igual.
    Tot condueix a la misèria. A la desestabilització.

    Estem destinats a desaparèixer ja que som un càncer pel planeta. Però això sí, cada cop estic més convençut que no som ni serem la primera ni l’última humanitat, cregui’m, tots els fills d’Isis es revelaran. Però això dóna per un altre debat.

  2. Marc Agustí ha dit:

    La majoria som “homes hipotecats”, la pena és que hi han que no són conscients de ser-ho.
    Ara, a Catalunya, cada cop més “homes hipotecats” som conscients de ser-ho, malgrat que uns altres “homes hipotecats” ens expliquin “unicornios” i “fadaralismas” varis o ens invoquin un “seny” propi del “resignat” a ser ciutadà de “segona” en un pais de “tercera”.

  3. Xènia ha dit:

    Es tan cert q fa plorar. Us recomano un documental, que potser ja heu vist, que es diu ‘la doctrina del shock’. El podeu trobar al youtube.

  4. Alfred ha dit:

    Era el vespre d’un divendres. Plegava de l’oficina i baixava a peu pel carrer d’en Balmes, des de molt amunt de Barcelona. Una bona passejada per retrobar-se amb mi mateix, després d’una setmana anguniosa d’equilibris de poder i incerteses de futur. Carretejava la cartera de pell, amb feina pel dissabte, m’havia afluixat la corbata i em feien mal les sabates, tan ben sirades.
    Passava davant d’una parella de joves, ja a la vora de la Gran Via, quen noi va cridar ben fort. “Me encuentro de puta madre, i todo gracias a quien?” I aleshores va abraçar més fort a la xicota i a continuació va cridar encara més, perque es dirigia al món, encara que només ho podien sentir les meves orelles: “Todo gracias a mi neenaaaaaa!”.
    De cop vaig veure clar que m’importava una merda aquell publireportatge encobert que havia de fer al dia següent sobre fàbriques de diners de plàstic, i que es podien fotre els amos al cul la titularitat de cap regional de la redacció però vaig fer veure que no me n’havia enterat del seu missatge i vaig seguir arrossegant els peus, fins que aquelles abraçades i petons varen quedar entera. Els vaig arrossegar un bon grapat d’anys més. És clar, això només és ficció. Per suposat.

  5. Alfred ha dit:

    Cony, no deixar editar.
    quan el noi va cridar ben fort:

  6. xavier ha dit:

    Parles com si no sabesis ja desde sempre l’antigue lluita del be y del mal on l’home sense discerniment cristic creu que tot es relatiu pero un jersei impolut amb una petita taque es un jersei brut que no pots dur si tens d’anar a un casament.

    els opostos rusia america, nazis jueus, blancs negres rics pobres son sols instruments per vessar sang odi dolor rencunia que es de l’ho que viuen les vides no eternes per poder seguir existint l’han de pendre dels que si la tenen la xispa de vida .
    El Mal no es real y su apariencia no tiene poder.La veritat os fara lliures.
    pero cal tenir discerniment Diví.

    Escrius molt bé. ;))

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s