#42 – Il·lustre degeneració

Era a una carretera perduda del llevant, on es gaudeix de la brisa marina i al mateix temps l’aroma a pà-nolí s’escampa per l’aire. A certa distància ja albirava el fanalet. Tenia el cap espès i començava a veure boirós. Em vaig aturar enmig de la nit. Ja davant la porta, vaig sentir com algú picava al timbre. Vaig pensar que allò tant podia ser l’infern com el Cel. Van encendre una espelma i em van fer entrar. Se sentien veus de fons dient “Benvingut a l’Hotel España, un lloc meravellós, ple d’habitacions i obert qualsevol dia de l’any”. El luxe era marejant i fins tot hi havia un esportiu italià a l’entrada. Vermell i negre, un Pininfarina. Tot era ple de nens, tots tendres. À la petite fille que tu étais. Són els seus amics, deia,  recoberts d’una suor dolcíssima. Danses per no recordar, danses per oblidar. Aleshores vaig fer venir el capità, “sisplau, serveix-me el meu nèctar”. Em va dir que no havien tingut aquell ambient des del noranta-dos. I encara sento les veus, que em desperten a mitjanit i em diuen “Benvingut a l’Hotel España, un lloc meravellós, on es gaudeix fins el límit. Sorpresa rere sorpresa. Ja has pensat la teva excusa per no sentir-te culpable?”. Miralls al sostre, xampany francès a dojo. I aleshores em va dir “som tots plegats presoners del nostre propi deliri”. Per al festí, es van reunir a l’habitació del Gran Mestre. Els esperava amb la túnica vermella i les ulleres fosques de borni. Va copejar dos cops el terra amb la vara i la festa va començar. Van clavar-hi ganivets esmolats, però sempre són incapaços de matar la Bèstia. L’única cosa que recordo és veure’m córrer cap a la porta. Volia trobar la sortida secreta per tornar al lloc on era abans. “Calma”, em va dir el cavaller de la nit. “Està tot preparat per quan vinguis i pots marxar quan vulguis, però ara ja no ho podràs fer mai”.

Twitter bird logo 2012.svg@RogerVinton

RogerVinton2012@gmail.com

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a #42 – Il·lustre degeneració

  1. F. XavierTF ha dit:

    Bona tarda, Home sabi,Aquest post em fa pensar amb uns fets, no públics però sí denunciats, per algunes de les víctimes a una comunitat veïna i que curiosament el lloc dur el mateix nom i on presuntament s’han dut a terme fets exacrables…casualitats? causalitats?

    Salut!

  2. Montse ha dit:

    Tot això està molt bé, però…

    Haurem d’esperar-nos un altre any perquè torni a publicar-se una altra entrada?

    Perquè amb tot el que està caient, si seguim amb aquesta periodicitat, potser més val que tanquis la paradeta.

    I perdona si estic semblant impertinent, però he gaudit molt amb aquest blog i em sap greu que hagi acabat deixat de la mà de Déu sense cap explicació.

  3. Faig tard de mesos, però no sé no ha dit ningú, suposo que perquè és obvi..

    És una adaptació d'”Hotel California”, dels Eagles, d’uns fets que se suposa reals i esgarrifosos. L’hotel es a “Llevant” i es diu així, “Hotel España”. El Gran Mestre és un personatge real, i efectivament, porta ulleres de borni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s